El director del programa amb 21 anys d’història a TV3, El Medi Ambient, periodista, químic i sabadellenc per part de dona, Xavier Duran Escriba, va presentar ahir a la Llar del Llibre de Sabadell, el seu estudi 100 molècules amb què la química ha canviat (poc o molt) la història.
Proposa estudiar la història des de la perspectiva de la molècula.
Primer guerres i reis, després materialisme històric i després psicoanàlisi. Proposa ara estudiar la història a través de la química?
La ciència i la tecnologia tenen una influència en la història que sovint s’oblida.
Explica la molècula les guerres púniques, el descobriment d’Amèrica o la impremta de Gutenberg?
A la colonització d’Amèrica curar l’escorbut amb la vitamina C de les taronges va ser cabdal. Però només ho sabien els anglesos i per això la marina britànica va dominar.
Més exemples.
L’Àfrica es va colonitzar gràcies a tres elements: la navegació, les armes de foc i la quinina. De la quinina tothom se n’oblida quan en realitat va ser la més important perquè el veritable enemic no eren els indígenes, sinó la malària.
La píndola anticonceptiva, que ha trastocat el paper de la dona al planeta, ha estat l’invent químic més revolucionari del segle XX?
N’hi ha hagut d’altres. Els fàrmacs per malalties mentals han buidat els sanatoris del món i han eradicat els electroxocs.
Més exemples.
El cautxú. Si no hagués estat per Goodyear (que no és el dels pneumàtics) que va descobrir la vulcanització del cautxú que el feia flexible, avui no en tindríem cap derivat.
L’atzar té molt a veure?
Hi ha descobriments casuals, però al darrere sempre hi ha molta feina. Perkin va descobrir el color malva per casualitat, però després va invertir grans esforços en comprovar-ne rendabilitat i utilitat.
Diu a l’epíleg que algun dia els tomàquets ens ajudaran a vèncer el càncer.
El licopè dels tomàquets sembla que és anticancerígen i algun dia es pot revelar com una substància molt important.
De debò la teïna no existeix?
No. La gent en parla, però la teïna és el mateix que la cafeïna.
O sia que el te també desvetlla?
Depèn de l’ebullició. Amb dos minuts desperta i amb cinc relaxa. I també depèn de cada te.
Aporten més a la humanitat els que miren pel microscopi que els que miren pel telescopi?
Des del punt de vista aplicat potser sí, però tots aporten. La ciència avança en conjunt. El que un descobreix ho aplica l’altre i al revés.
Tots dos veuen esferes girant al voltant d’esferes més grans?
I per això els físics teòrics que miren dins de l’àtom ja van de bracet amb els cosmòlegs.
Aquest paral·lelisme entre el món més petit i el món més gran no amaga alguna secret transcendent?
La ciència sempre ens porta reflexions interessants. Observar les dimensions de l’univers i les forces que mouen astres i àtoms aporta grans debats.
Aniríem millor tots els terrícoles si la investigació farmacèutica fos en mans públiques?
La recerca pública te tantes limitacions que la privada està fent una gran feina.
Però si no fan diners, no investiguen malalties rares o de pobres.
El que interessa és que la recerca privada estigui controlada i es mogui per uns codis ètics.
Dígui-li això a un empresari i es posarà a riure.
Alguns accepten investigar malalties rares si ho fan en col·laboració amb algun estat. La solidaritat es pot incentivar.
Mai més patirem malformacions com les de la Talidomida?
El control de la indústria farmacèutica és avui molt superior. Ara bé, alguns laboratoris encara amaguen resultats i el risc zero no existeix.
Com a director del Medi Ambient de TV3, es pot dubtar encara del canvi climàtic?
De cap manera. Els canvis són més ràpids que mai en tota la història de la humanitat. La unanimitat entre científics de tot el món és absoluta.
“Lo dice la Ciencia y no se equivoca” (Anís del Mono)
MIG SABADELLENC
Va conèixer una sabadellenca s’hi va casar i «la vaig arrossegar» cap a Barcelona.
Ara ve sovint a la nostra ciutat per veure amics i familiars, però també per rodar programes sobre els conreus o l’ús de la bicicleta.
Recorda amb carinyo com li anava de ve que la seva nòvia visqués prop de l’estació tant si venia en tren com en cotxe perquè «hi havia un descampat per aparcar».
Avui quan passeja per la part antiga de la ciutat, «recordo molt els meus anys de nuvis».
Entrevista a la secció "Cara A" del Diari de Sabadell
